L’ESPÀRREC DE GAVÀ

Hi ha productes tan arrelats a la terra que acaben representant tot un territori. La varietat d’espàrrec blanc de Gavà n’és un exemple. No només és un producte de proximitat, sinó un símbol dels seus vilatans.

És una varietat molt coneguda i apreciada per la seva qualitat a tot el Barcelonès i la seva àrea metropolitana.

L’Espàrrec de Gavà és blanc i rodó, força allargat i fibrós, emana al paladar un sabor lleugerament amarg. Aquesta varietat només es conrea als camps gavanencs del Parc Agrari del Baix Llobregat i és l’única regió de Catalunya on se’n pot trobar. Per això podem dir que es tracta d’una hortalissa única, ja que necessita unes condicions del sòl molt concretes: que sigui arenós, poc argilós i poc compacte, molt il·luminat i amb altes temperatures durant els mesos de collita.

El seu conreu és tot un repte i només ho fan els pagesos més agosarats i experimentats, ja que ocupa molta mà d’obra i atenció. La varietat de Gavà ha desenvolupat una planta més longeva, de 12 a 15 anys, i ofereix un fruit més prim, un punt més amarg i més saborós. Pel que fa a propietats nutricionals, els espàrrecs frescos ens aporten proteïnes i molta fibra.

S’acostumen a bullir i consumir-se acompanyats de maionesa, beixamel o algun tipus de crema.

També s’utilitzen les puntes per a l’arròs o fideus o per enriquir amanides.

En ser una hortalissa que aporta molts antioxidants, és un ingredient especialment recomanat per persones d’edat avançada i per aquelles persones que segueixen una dieta hipocalòrica.

UN PRODUCTE DE QUALITAT I ARREGLAT AL TERRITORI

La raó per la qual es van desenvolupar amb èxit en les sorres de Gavà i no en la resta de delta del Llobregat és fàcil d’explicar.

Es tracta d’una planta que necessita terres sorrenques i humitat en el subsol.

A Gavà, l’extensió de sorra és bastant gran. Les condicions del terreny eren, per tant, ideals i els agricultors ho van saber aprofita i fer un cultiu amb potencial econòmic.

Un cop collits, cal escollir els espàrrecs per classes i gruixos i fer manats, “manadar” com diuen els pagesos de Gavà.

Els espàrrecs es tallen i es deixen en uns 25 o 30cm. Es netegen i se seleccionen pel color de la punta i el gruix.